Fa tant de temps que des de que es varen legislar els casaments homosexuals, vaig pensar que això donaria una ajuda a consolidar els nostres conceptes i també els actes sexuals, a diferencia d’abans quan tot això no estava regulat.

Crec que una llei que don la igualtat a l’hora de voler formar una família en dos homes o dues dones, psicològicament a mode de visualització i conscienciació d’un mateix, fa que es relaxin en les relacions homosexuals en general, i poc a poc vagin amb una lenta transició de tot plegat, i encara que en sigui una minoria fent un sexe, mes amorós, amb vincles, i que emocionalment que si ens ompli, per això estic convençut que aquest pas que hem aconseguit a donat el fruït amb les eines necessàries per a aconseguir-ho.

Quants cops je sentit d’un i d’altres amics que els agradaria trobar el amor verdader, el definitiu i ja casar-se, d’altres també anhela-t’ho però sense adonar-se que estan submergits en un sexe addictiu i auto-destructiu, que difícilment els donarà la opció de trobar aquesta via com són els casaments homosexuals per estabilitzar-se.

Sembla que es un petit pas que fa; a gran diferencia dels principis del moviment gai que era tot amagat, amb el concepte de que érem uns viciosos o que fèiem el sexe com besties en locals amagats, amb la repressió tant forta d’aquells temps a la societat,.. ens influïa sense adonar-nos que lo que fèiem i avui dia seguim fent, és un sexe totalment boig. Si que gaudim del sexe i sóm homes i dones alliberades sexualment, però no ens equivoquem, una cosa es l’alliberació sexual i l’altre alliberar tant el sexe que arribem a extrems que en impedeixen sortir d’una roda que no para, i com si es tractés duna droga no en podem sortir.

La manera d’entendre el sexe en l’home i la dona gai està canviant a grans trets, gràcies a aquestes lleis que fan que sense adonar-nos el nostre cervell es re-programa podent tenir l’opció de seguir sentint-se com sempre ens hem sentit, seguint amb la nostra alliberació sexual però ja des de una igualtat en els drets que fa que ens sentim igual de lliures, estimats i sobretot valorats com la resta de gent heterosexual.

 

Fins que l’amor ens a separi