Malament començo si ho faig amb una mentida, jjj.

Tan sols fa cinc minuts que estic gaudint de la meva nova manera de ser, de les noves vivències personals i de tots els nous amics i amigues que vaig coneixent a l’Associació Talcomsom.

Amics, amigues i vivències que m’arriben, moltes  noves i altres genèriques de qualsevol altre associació o grup que s’ajunta per gaudir d’afinitats comunes.

Retòrica, marejar la perdiu,… expressions que defineixen donar voltes a una cosa sense entomar-la pel dret.

No serà així, no és ni molt menys la meva intenció ara que les tecnologies de la informació ens fan fer els missatges curts, ens mengem lletres i canviem sons.

Amb totes les lletres i amb una construcció literària més o menys correcta tinc ganes d’obrir una secció dins la web de l’Associació Talcomsom per poder expressar “obertament”; si obertament, no us espantéssiu!!!  i que tothom que vulgui pugui fer-ho sobre temes i qüestions que acostumen a quedar “amagats” en tot col·lectiu i que els i les que obertament, més tard o més d’hora, hem anat duent a terme la nostra vida Talcomsom els expressem per boca dels qui no poden. Per por?

La por? Sóc un especialista en detectar les pors, segur que tots i totes ho sou…, però que passa si no les evidenciem? Si no procurem fer-les visibles? En definitiva el que fem és protegir-nos del que diran els altres sobre les nostres, no de les seves.

Les pors ens porten a l’autoprotecció i a crear barreres que no ens deixen avançar. Ens limiten i ens poden arribar a anular.

Val la pena? A vegades les pròpies pors ens tornen agressius/ves i dèspotes i les traspassem als que tenim davant i considerem febles. Aquesta actitud ens les farà superar? Te cap valor? Ben segur que no… tant sols aconseguirem transmetre agressivitat a l’altre i facilitar el rebuig cap a nosaltres.

Es donen situacions on no donem valor a qui tenim davant… perquè? Segurament per la por de veure’ns algun dia com el veiem nosaltres ara. Paga la pena fer servir expressions sarcàstiques i dèspotes en un context no teatral? Pensem-hi.
Els anys passen, els cossos es malmeten, les capacitats cognitives es deterioren,… això en el millor dels cassos. En el pitjor, un fet imprevist ens trenca la vida, les barreres i els valors i tot s’acaba, o no! continua de forma diferent i inesperada.

Al final si hi ha hagut retòrica i he marejat la perdiu, jjj però crec que la meva por a expressar-ho ja s’ha esvaït i el valor… que ha estat en positiu, reflexiu, íntim, personal, intransferible, de colors, fosc, clar,… semblo l’Almodovar celebrant el premi.

No us penséssiu que en faré un altre, o si! Ja ho veurem!
El que fora interessant es que la gent s’animés a treure les pors (recurs terapèutic que no costa ni un cèntim d’euro) i els valors, les reflexions i les ràbies si cal. Critiquem el text, donem-li el valor que vulgueu però fem-ho. Ben segur que tots tenim coses a dir que poden ajudar als altres. Aquest es el valor d’expressar les pors.

Àngel Carrera, educador

Pors i valors