Als meus 18 anys exposat a qualsevol risc per la innocència d’aquestes edats, doncs la immaduresa i també està es-clar segons la personalitat de cadascú, la meva era molt en falta de seguretat a l’hora d’afrontar situacions a les que almenys en aquelles èpoques em costava dir que no. El meu error i el que pot ser el de qualsevol va ser tenir la meva primera parella tot just complir la meva majoria d’edat, en mantenir relacions amoroses sense protecció. La conseqüència va ser fatal, doncs als pocs mesos en un anàlisi rutinari en la que en aquells temps es feia per descartar lo que era mes freqüent entre els nois i noies gais la prova del VIH ( anomenat Virus de la Immuno Deficiència Adquirida).

En aquest punt sabreu avui dia que no es mes que una malaltia crònica i que portant una vida sana, ben alimentat, la medicació adaptada i ben pressa, es pot estar tranquil i ser una persona més com qualsevol amb la responsabilitat com tot el mon de tenir cura d’un mateix i dels altres.Molts no som conscients de que sols un no s’ha d’alarmar mantenint relacions sexuals amb una persona amb aquest Virus, però la realitat n’és una altre, doncs molts viuen amb el virus incontrolat, sense medicar-se i ni ells mateixos saben que el tenen, i en canvi mantenim relacions sexuals a discreció, al dia a dia molts cops sense cap tipus d’atenció hi o protecció, en la que aquest Virus el pot portar qualsevol, el més ric, el més sexi, el més tímid i introvertit.. etc. Be, dit tot això aquells 18 anys en els que jo ho estava vivint eren molt anteriors i diferents a la actualitat i a les avantatges que avui es viuen. En aquell moment jo sabia que en els pocs anys contrauria la SIDA (el Síndrome de Immuno Deficiència Adquirida) i per això vaig decidir medicar-me en el primers fàrmacs existents, la medicació era poc eficaç, amb molts afectes secundaris, cancerígena,..etc. en aquella època, però era o prendre-la o en 7 o 8 anys morir, molt lluny de la actualitat en la que difícilment avui es pot desenvolupar com be he explicat si es fa una vida sana, amb una bona medicació.

Els darrers anys viscuts vaig tenir diferents experiències en cada una de les meves relacions amoroses, en les que en el seu moment els vaig explicar el que jo tenia, i està clar que cada persona aquest tema el viu diferent, però també per desgracia dels que ho vivim encara hi ha un gran rebuig i la gent en fuig.
Personalment em sento cansat després de tants anys lluitant per fer entendre a la gent la meva condició, hi ha hagut gent que la acceptada i d’altres no, però que de totes maneres al final ara torno a estar en el punt de conèixer una nova persona en la que si sorgeix amor això sigui un problema.

En conclusió ser gai i seropositiu per mi es un horror doncs si l’home ja es difícil de estabilitzar-se per naturalesa doncs som més sexuals que sentimentals.. està clar que hi ha de tot, però si a mes li afegim que soc Seropositiu, això ho complica tot molt més, cosa que no tindria que ser així doncs ara no es més que una diabetis, o qualsevol altre malaltia crònica, això si, amb la única diferencia de que sempre les relacions sexuals s’han de fer amb un preservatiu, be com tothom, tingui o no tingui aquest virus.

 

Rebuig al gran desconegut